Vacances

Nosaltres ho celebrem tot: Khanukà, Festivus, Canvi de Cicle Maia, Solstici d'Hivern, Natalici de Mithras, Nadal, Sant Esteve, Sants Innocents, Cap d'Any, l'Aniversari de Raphael i Reis. Fins i tot hem celebrat les victòries del RCD Espanyol de Barcelona, però molt poc (no és per antipatia, és perquè tenen poques victòries per celebrar).  Per tot això, i perquè som uns saldos, no tornarem fins que comencin les rebaixes.

CHRISTIAN VARGAS, DENTISTES SOBRE RODES

 

Segons la dita, a la boca tancada no hi entren mosques, però potser sí que s’hi colin les bones accions. L’oenagé Dentistes Sobre Rodes pretén ajudar les persones necessitades a gaudir d’una bona salut buco-dental, tant ací —a l’ anomenat Quart Món— com al Tercer Món. I nosaltres, que cada setmana patim les mossegades del nostre crític particular, sabem que és molt necessari tindre una boca sana.

Et fa mal anar al dentista? Consola’t pensant que el 13% de la factura anirà destinada a una bona causa, i tu el podràs descomptar a la declaració de la renda. Sí, a la mateixa frase hi hem posat els odontòlegs i els funcionaris d’Hisenda, però no cal patir.

Ací teniu el seu web: http://dentistassobreruedas.org/barcelona/ 

Podeu escoltar l’entrevista que li fem a Christian Vargas a la  columna de la dreta.

Carles Martin co-editor del Capicua

 

L'Esquella de la Torratxa, El Bé Negre, Cu-Cut!, La Tralla, La Traca, La Campana de Gràcia, Cuca-Fera, Papitu, Lo Pare Arcàngel, Gil Blas, La Flaca, En Patufet, L’Estevet, Xut!, Butifarra!, El Drall, El Cementiri, El Badall de Gràcia....

Pot ser que un país com el nostre hagi perdut la (sana i necessària) tradició de la premsa satírica? Fins i tot han desaparegut els suplements humorístics com El Burladero, Ahir, Web Negre Amb Potes Rosses i The Finança El Temps.

A la televisió hi sobreviuen Polònia, Crackòvia i l’APM?. I a la ràdio hi ha de tot, però enyorem el Minoria Absoluta. Tot ens fa pensar que internet és el suport on millor poden moure’s les publicacions satíriques.

Benvinguda sigui l’edició en paper d’ El Capicua, una publicació nascuda a Girona i a Internet, però que ara ha desafiat els preus abusius dels distribuïdors de premsa i llibres i s’està estenent en paper per tot Catalunya.

Si no teniu la sort de tindre prop de casa una guingueta on comprar-vos-el, ací teniu el seu web: www.elCapicua.cat I si voleu escoltar una de les entrevistes menys reeixides (la culpa és de L’Avi, com sempre) en una de les edicions més accidentades del nostre programa (hi va faltar tothom, fins i tot jo que hi vaig anar) només heu de clicar l’enllaç de la columna de la dreta (o de l’esquerra, si el vostre navegador té dislèxia).

 

Víctor Pàmies i els 100 millors refranys

 

Poden els darrers avenços tecnològics, això que en diem Món 2.0, acollir sapiències ancestrals com les dites i els refranys?  Segons en Víctor Pàmies sí.

La paremiologia (del grec paroimía, proverbi + logos, tractat) és la ciència que estudia les dites, els proverbis, els refranys, i d’altres enunciats la intenció dels quals és transmetre algun coneixement basat en l'experiència.  

De més verdes en maduren, i fill de vell nascut, serà molt sabut, és clar que fill de pare vell, li toca poc cervell. Ací fem el bé i no mirem a qui, tot i que de fer bé, mal en pervé.  Tal vegada perquè el mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany, és clar que el setembre, tant de bo ho fos sempre.

Contradictoris? Sí, una mica, la sapiència ancestral no és eterna ni universal, i a portàtil regalat no li miris el teclat. A la columna de l’esquerra teniu l’entrevista.

Aquesta és la pàgina personal d’en Víctor Pàmies: www.dites.cat  

I recordeu:  Cel rogent, pluja o vent, tot i que cel rogent al vespre, l'endemà el sol a la finestra.

 

Albert Riba, ateus de Catalunya

 

En aquest món d’incerteses hom necessita quelcom en què creure. Uns creuen en Deu —una polisèmia que acompanya la humanitat des de l’ inici dels temps— i d’altres creuen que Deu no existeix. Enmig es troben els agnòstics.

Nosaltres no podem estar en missa i repicant, i malgrat que ja hem perdut l’oremus no volem arribar a misses dites i per això, tot i que estem fets un sant llàtzer, per la nostra antena — alta com un Sant Pau—, emetem una entrevista, perpetrada pel Matusalem i jo, que segur que espereu amb candeletes,  que no serà pas desvestir un sant per a vestir-ne un altre, sinó que traurem el santcristo gros dels descreguts.

Tingueu més paciència que Job i escolteu l’entrevista que teniu a la columna de la dreta. Esperem que no ploreu com una Magdalena.

El web dels ateus: www.ateus.org

P.S. com es nota que són lliurepensadors, que qualsevol altre ja ens voldria cremar a la foguera, o ens enviaria un barbut amb un cinturó d’explosius. 

Josep Braut

Joan Proubasta i el Círculo Holmes

 

 El nostre és un país carrincló, xaró i xavacà. La manca de nivell arriba fins i tot a la delinqüència: si hom vol emblar un banc en té prou amb comprar-se un vestit d’Armani, fer un màster a ESADE i entrar al consell d’administració de l’entitat.

És per això que admirarem i ens delim pels casos criminals que estimulen l’ intel·lecte. I com que en el fons simpatitzem més amb la llei que amb el crim, ens atreu la figura del detectiu intel·ligent, culte, fred i analític. Lluny del Torrente que està tan estès, preferim algú amb més neurones i menys testosterona.

En Joan Proubasta és un apassionat de la novel·la detectivesca i del seu exponent més brillant: en Sherlock Holmes. El personatge ha superat l’Anglaterra victoriana i la ploma de Sir Arthur Conan Doyle. Ens consta que l’autor escocès va arribar a odiar el seu personatge i per això el va matar en un dels seus relats. Però això no ha frenat als centenars de milers d’admiradors del personatge, que n’han fet adaptacions al cinema, televisió, còmic, jocs de rol i videojocs, i que han escrit pastitxos de tota mena.

En el marc incomparable de la Biblioteca Arús de Barcelona s’hi exhibeix la col·lecció que Joan Proubasta, president honorífic del Cercle Holmes, ha anat recopilant durant anys, del detectiu de Yorkshire, amb adreça professional al número 221B de Baker Street, Londres.

A la dreta teniu l’entrevista amb Joan Proubasta, i ací l’enllaç al web del Cercle Holmes de Barcelona: http://www.circuloholmes.org.es/

P.S. records de part del Profesor James Moriarty.

Els Pallapupas

 

Moltes persones tenen la gran sort de viure angoixades per autèntiques bajanades. D’altres, però, han de patir per problemes de debò, i patir-los en la carn que fa més mal: la d’un nen.

Els pallapupas són un grup de pallassos que van pels hospitals fent que els nens ingressats somriguin, riguin i fins i tot es petin de riure. Perquè ja fa molts anys que els pediatres diuen que el riure del nen és sa, i ja fa molts anys que els neuròlegs relacionen el sentit de l’humor amb la intel·ligència, la feina dels pallapupes és més que un acte de solidaritat: és una teràpia necessària.

Els pallapupes alegren l’estada dels nens ingressats, i dels adults que els acompanyen. A la columna de la dreta podeu escoltar l’entrevista que els hem fet.

I aquesta és la seva pàgina web www.pallapupas.org/ca/